viernes, 22 de marzo de 2013

La Mort (1)



La mort, Tànatos, l’esquelet i la dalla, la parca, Anubis, Osiris, l’ombra, el descans etern... hi ha moltes formes d’anomenar la mort i n’hi ha moltes d’altres d’interpretar-la, però, que és la mort en realitat?. Segons el diccionari de la RAE (Real Acadèmia Espanyola) la mort “és, en essència, l’extinció del procés homeostàtic i per tant la cessació o fi de la vida”. El fi de la vida. L’única cosa que fa que un ésser viu deixi de ser-ho. 


La mort i l’amor 

La mort sempre s’ha considerat el pitjor càstig, per excel·lència, que pot rebre un esser humà. Es diu que el patiment, l’aïllament o l’empresonament són més cruels que la pròpia mort, però cal dir, que el fi de la vida és l’únic càstig irreversible. Hi ha molts casos en que l’home ha desitjat la mort pels casos anteriors i un dels utilitzats àmpliament a la literatura a totes les èpoques, és la mort per amor. L’amor i la mort estan profundament lligats en la literatura. Baudelaire a “La mort del amants” descriu la sepultura dels dos éssers estimats junts com una mena de lloc de descans etern perfecte. Un lloc agradable com el paradís per abandonar la vida: Et plus tard un Ange entr'ouvrant les portes. Viendra ranimer, fidèle et joyeux. Les miroirs ternis et les flammes mortes”. L’àngel de la mort reanimarà els cors dels amants (les torxes) per a que visquin a la vida eterna. Com que l’amor es considera immortal, la mort no te cap sentit més que el de viure per sempre, pels amants. Per tant creure que la vida segueix desprès de la mort, invalida tot el seu caràcter essencial i que la defineix; ergo en l’amor la mort no existeix. Aquesta reflexió pot aplicar-se també, a casos com el que vol morir per soledat, dolor psíquic o impotència per dur una vida normal (ja sigui per problemes físics com mentals), però aquests individus han de creure que hi ha alguna cosa millor després de la vida que pateixen. A “Les Vídues”, Baudelaire mostra com és un amant quan l’altre perd la vida. Com és i que expressa una vídua quan està sola en el món: “Elle était évidemment condamnée, par une absolue solitude, à des habitudes de vieux célibataire...”. Un individu que vaga pel món esperant que li arribi l’hora i pugui reunir-se amb el seu difunt estimat. La mort no té sentit en l’amor.